Efira

El poble català, com Sísif, arrossega des de fa ja massa anys una gran roca, molt pesada. Aquest llast, que duem sobre les nostres espatlles i del que sembla que mai ens en poguem desempallegar, ens impedeix viure lliurement, ens degrada, ens té sotmesos. Hem de desfer-nos-en, treure'ns aquesta càrrega de sobre, deixar-la ja, encara que torni a caure, que amb ella mai arribarem a port.

Aquest bloc és fill d'una dona. D'ella ha heretat la fermesa en les seves conviccions, la memòria, la tossuderia. Conscient que els mitjans de comunicació estan monopolitzats per l'enemic, en desconfia; llegeix sempre entre línees per protegir-se de l'allau de mentides amb què bombardegen la societat; tria meticulósament els seus continguts i rebutja la porqueria que desprenen. D'ella ha heretat el gust per la reflexió, per la introspecció. És, com ella, exigent amb sí mateix i, per tant, també amb altri. No tolera, perdona ni oblida la deslleialtat. Procura, en definitiva, desfer-se de les cadenes que li han imposat i ser cada dia una mica més lliure.